Al principi comença amb una història extraordinaria com estava tractat en classe de misteri i romàntica.
Ens recorda al llibre El nom de la rosa també tracta d'un tema semblant. La narració en tercera persona abunda per damunt de diàleg que no hi ha molt.
Els personatges: Joan, Ricardo i Cristina, tots me'ls imagine com alguns alumnes de classe, ja que pense que han sigut la inspiració.
El que més m'ha agradat, la imaginació que tenim la gent de classe.
El que menys m'ha agrdat, el final un poc liòs.
Aspectes a cambiar o observacions. M'ha agradat molt que la gent s'ah involucrat en el llibre, molt interessant aquest tipus de treballs i el recomane als professors per poder estudiar i apendre la llengua, tant oral com escrita.
El títol podria ser: Gavardines Negres.
Ací deixe el fragment que el meu grup hem escrit, que si no recorde mal, és aquesta:
Eixa mateixa nit Joan tornà a la biblioteca de la Universitat per veure si podia esbrinar alguna cosa més. En entrar-hi va anar corrent a obrir la porta d’aquella habitació clandestina. En obrir la porta es va quedar bocabadat de veure el que estava passant. Les parets estaven plenes de dibuixos i escrits en un idioma que no reconeixia i no podia desxifrar. Joan trau el seu telèfon i, ràpidament, fa fotos a tot el que hi ha en l'habitació. Ha d'eixir al més prompte possible d'ací perquè si algú ho descobreix, podria ser perillós per a la seua recerca.
Però eixe matí, mentre que Joan estava en sa casa, els alumnes de formació literària havien quedat a la cafeteria per parlar del misteri i del poc que veien últimament al Joan i quan anava a la universitat pareixia perdut. Ricard, Enric i Cristina anaren al bany i quan arribaren un home amb gavardina negra va entrar a un dels lavabos però no va eixir.
Després d'una estona, quan els tres ja estaven amb la resta de companys, l'home del servici de neteja els va preguntar:
- És vostra aquesta gavardina negra? Me l'he trobada al lavabo d'homes i no sé de qui pot ser.
Enric li va respondre:
- Se l’ha deixada un home, no sabem qui és, probablement un docent despistat.
L’home del servici de la neteja va dur la gavardina a objectes perduts. Cristina es va dirigir a Ricard i Enric i els digué:
- Tinc una idea. Podem fer guàrdia esperant a vore qui torna a buscar la gavardina. Si apareix alguna persona, la seguirem i potser descubrirem la pista que resoldrà el misteri.
Mentrestant Joan, va descubrir que aquell idioma que omplia totes les parets d’aquella habitació clandestina era un idioma anomenat “Dothraki” un idioma tan vell que solament ho coneixien tres persones a tot el món i que per suposat Joan anava a intentar encontrar-les, almenys a una per a desxifrar el que posava. Joan encara estava un poc asustat per tot el que havia ocorregut i tot el que havia vist.
Enric i Ricard van decidir passar la nit per a descobrir qui era la persona de la gavardina, cosa que semblava impossible perquè eren les dotze de la nit i encara no havia aparegut ningú a la recerca d'aqueixa gavardina.Quan ja havien perdut tota la il·lusió i decidits ja a anar-se a casa van escoltar un soroll estrany, una dona amb una altra gavardina igual que la de l'home havia entrat en la universitat. Qui sera? es van preguntar molt dubtosos. Eixa dona era ni més ni menys que la dona de l'home misteriós que estava a la recerca de la gavardina del seu marit.
Els dos companys molt confosos se’n anaren a casa a dormir, i l’endemà a classe ho contaren tot a la resta de companys de la classe.
