Valoració del llibre viatjer.

El nostre llibre viatjer, un llibre escrit per els alumnes de 2J de Magisteri.
Al principi comença  amb una història extraordinaria com estava tractat en classe de misteri i romàntica.
Ens recorda al llibre El nom de la rosa també tracta d'un tema semblant. La narració en tercera persona abunda per damunt de diàleg que no hi ha molt.

Els personatges: Joan, Ricardo i Cristina, tots me'ls imagine com alguns alumnes de classe, ja que pense que han sigut la inspiració.

El que més m'ha agradat, la imaginació que tenim la gent de classe.

El que menys m'ha agrdat, el final un poc liòs.

Aspectes a cambiar o observacions. M'ha agradat molt que la gent s'ah involucrat en el llibre, molt interessant aquest tipus de treballs i el recomane als professors per poder estudiar i apendre la llengua, tant oral com escrita.




El títol podria ser: Gavardines Negres.

Ací deixe el fragment que el meu grup hem escrit, que si no recorde mal, és aquesta:

Eixa mateixa nit Joan tornà a la biblioteca de la Universitat per veure si podia esbrinar alguna cosa més. En entrar-hi va anar corrent a obrir la porta d’aquella habitació clandestina. En obrir la porta es va quedar bocabadat de veure el que estava passant. Les parets estaven plenes de dibuixos i escrits en un idioma que no reconeixia i no podia desxifrar. Joan trau el seu telèfon i, ràpidament, fa fotos a tot el que hi ha en l'habitació. Ha d'eixir al més prompte possible d'ací perquè si algú ho descobreix, podria ser perillós per a la seua recerca.

Però eixe matí, mentre que Joan estava en sa casa, els alumnes de formació literària havien quedat a la cafeteria per parlar del misteri i del poc que veien últimament al Joan i quan anava a la universitat pareixia perdut. Ricard, Enric i Cristina anaren al bany i quan arribaren un home amb gavardina negra va entrar a un dels lavabos però no va eixir.

Després d'una estona, quan els tres ja estaven amb la resta de companys, l'home del servici de neteja els va preguntar:

- És vostra aquesta gavardina negra? Me l'he trobada al lavabo d'homes i no sé de qui pot ser.

Enric li va respondre:

- Se l’ha deixada un home, no sabem qui és, probablement un docent despistat.

L’home del servici de la neteja va dur la gavardina a objectes perduts. Cristina es va dirigir a Ricard i Enric i els digué:

- Tinc una idea. Podem fer guàrdia esperant a vore qui torna a buscar la gavardina. Si apareix alguna persona, la seguirem i potser descubrirem la pista que resoldrà el misteri.

Mentrestant Joan, va descubrir que aquell idioma que omplia totes les parets  d’aquella habitació clandestina era un idioma anomenat “Dothraki” un idioma tan vell que solament ho coneixien tres persones a tot el món i que per suposat Joan anava a intentar encontrar-les, almenys a una per a desxifrar el que posava. Joan encara estava un poc asustat per tot el que havia ocorregut i tot el que havia vist.

Enric i Ricard van decidir passar la nit per a descobrir qui era la persona de la gavardina, cosa que semblava impossible perquè eren les dotze de la nit i encara no havia aparegut ningú a la recerca d'aqueixa gavardina.Quan ja havien perdut tota la il·lusió i decidits ja a anar-se a casa van escoltar un soroll estrany, una dona amb una altra gavardina igual que la de l'home havia entrat en la universitat. Qui sera? es van preguntar molt dubtosos. Eixa dona era ni més ni menys que la dona de l'home misteriós que estava a la recerca de la gavardina del seu marit.

Els dos companys molt confosos se’n anaren a casa a dormir, i l’endemà a classe ho contaren tot a la resta de companys de la classe.

Valoració dels àlbums lírics

A classe tots junts hem llegit un poema dels album lírics. Cadascún el poema que més els ha agradat, d'amor, de imaginació, i d'altres temes més. Tots el àlbums lírics m'han agradat, de diferents formes i aspectes però tots amb el mateix contingut: diversos poemes creats o reescrits per ells d'altres autors, cançons, etc.
M'ha agradat molt aquesta idea del álbum líric, perquè he activat una part del meu cervell que no sabia que existia. M'ha agradat crear o reescriure els poemes. I pense que és una bona idea açò de escriure els àlbums per que els xiquets aprenguen poesia.

Poesia

¿Què és per a mi la poesia?

 Per a mi la poesia és un gènere literari que es caracteritza per ser la més depurada manifestació, per mitjà de la paraula, dels sentiments, emocions i reflexions que pot expressar l'ésser humà entorn de la bellesa, l'amor, la vida o la mort.

2. Expliqueu què és "Poemania" i identifiqueu els continguts de més interès de la revista de poesia Argus:

Poemania és proporcionar recursos i estratègies per a incitar pares, mares i docents a seguir jugant i a redescobrir el plaer de llegir i escriure textos poètics. Arribar a aquest món de l apoesia fascinant amb lectures en veu alta, jocs de memorització i poemes amb propostes de dramatització.  

De la revista Argus (http://lletra.uoc.edu/ca/argus-carme-arenas) el més interessant podria ser, els apartats del vídeo i la part on pots escoltar música, poemes, etc.

3. Llegiu el següent article de Miquel Desclot i contesteu aquestes preguntes:

• Cal llegir poesia?
  
  Sí, per a que els  infants han de llegir poesia: perquè siguin més savis, perquè siguin més feliços o perquè siguin les dues coses alhora.  
  
• Són equiparables teatre, poesia i cançó?
  
  La realitat és que cançó, teatre i poesia són absolutament equiparables, des d’aquest punt de vista. Tots tres pertanyen a la literatura de la «dicció», i doncs de la comunicació oral.
  
  
• Quina descripció científica dóna Jakobson de llenguatge poètic?
  
  Jakobson va resumir la seva teoria en una frase que té tot l’aire d’una veritable fórmula matemàtica aplicada a l’estudi lingüístic: «La funció poètica projecta el principi de l’equivalència de l’eix de la selecció sobre l’eix de la combinació».
  
  
• Com s'origina la poesia?
  
  Podem afirmar que la humanitat va descobrir alhora les dues arts: la música i la poesia.La veritable música va haver de començar quan l’home va descobrir que la seua pròpia veu era un instrument musical de grans prestacions. D´altra banda algun dels nostres avantpassats músics tenint l´impuls de cantar i per mera curiositat sonora, va construir seqüències verbals, és a dir veritables versos entre altres coses per comunicar les seues emocions.
   
• Com poden comunicar emocions les paraules?
  
  El diccionari pot recollir les emocions en forma de categoria general, però la realitat és que les emocions es donen sempre en forma d’anècdota particular. Doncs, comunicar emocions mitjançant les paraules depèn de les vivències de cadascú, del seu caràcter, de la seua formació, de la seua experiència, del seu moment.
  
  Personalitzar-les perquè puguin comunicar emocions personals, però sense personalitzar-es tan exageradament que el receptor ja no arribi a desxifrar-les.
  
   
• Què és el significat "transracional"?
  
  D’aquest significat musical que modifica el significat semàntic original de les paraules, els poetes i els lingüistes de l’anomenat formalisme rus de fa una vuitantena d’anys en van dir «transracional», per remarcar que tampoc no es tracta de res irracional, sinó d’una cosa que és en nosaltres de forma perceptible i constatable, però que no podem expressar amb les eines de la raó.
  
  
• Per què la poesia és fonamentalment oral?
  
  Perquè és de l’oralitat que extreu la major capacitat de generació emocional que la caracteritza enfront del llenguatge neutre de la ciència o el de la prosa més plana. 
• Quina característica té el corpus de poesia infantil?
  
  És una veritable exhibició de virtuosisme en l’execució de música verb. 
• On es troba el sentit de la poesia segons Eliot i segons Anna Crowe?
  
  El seu no sentit no equival a manca de sentit: és una paròdia del sentit, i en això hi ha el seu sentit.
  
  
  

 

Narrativa

• On van els globus que se’ls escapen als infants?

  Els globus que se'ls escapen als infants, no em deixa vore el vídeo.
  

• Què li passa al petit globus vermell? Descobriu-ho en:

El petit globus vermell es transforma en diferents objectes, primer el globus en una poma, després en una papallona, a continuació en un paraigües i per últim en una especie de sol de color roig.

Treballem per projectes

Els principals treballs que es poden realitzar per treballar la literatura són: 

1. Discussió i elecció del tema a treballar (entre l'alumnat i el professor).
2. Descobriment dels coneixements previs i plantejament d'aquelles qüestions que volem investigar.
3. Confecció de l'índex o del guió de treball.
4. Acords referents a l'organització del grup- classe, fonts d'informació, temporalització,...
5. Recerca i aportació d'informació.
6. Ordenació i estructuració de la informació.
7. Plantejament i verificació d'hipòtesi, definicions,..., a través de la informació.
8. Establiment i explicitación de relacions causals, de noves qüestions,...
9. Desenvolupament dels apartats de l'índex (en gran- grup, petit- grup o individualment).
10. Confecció del dossier de síntesi (Power Point, dossier escrit,...).
11. Avaluació del procés seguit i conscienciació del que s'ha fet i del que s'ha après.
12. Aplicació de l'après a altres situacions o establiment de noves relacions.
13. Explicitació de perspectives o temes que s'han iniciat i que queden per a tractar.

Andre Galan i el Sr. Morris.

En la pàgina de Andreu Galan podem encontrar Pissiganya, una revista digital de poesia infantil escrita per xiquets i xiquetes. La finalitat del web és publicar els poemes manuscrits i il·lustrats amb un dibuix dels xiquets de les nostres escoles. La revista porta 5 anys en actiu i fins a la data han publicat més de 500 poemes. A més a més, no es centra única i exclusivament per als xiquets, ja que tambbé ofereix eines per a mestres i pares interessats en la poesia. A més, té un blog on escriu textos, i puja vídeos de coses interessants.  

El Sr. Morris era un home que estimava les paraules i les històries. Un dia el cel es va enfosquir i el vent començà a bufar i bufar, tot se'n va anar volant, quan pensava que tot s'havia perdut va trobar un nou amic (un llibre) que el va portar a un lloc amb molts llibres, a partir de ahí començà una nova vida.

Un país de llibre i Dani Miquel

Les lectures que més m'han interessat de les quals el vídeo recomana són:

Primerament, Lluny de Aitana obviament comença el vídeo amb aquest llibre, el qual el venen molt bé. Després un altre lllibre que m'ha interessat ha sigut L'esquirol poruc de nit ja que la xica no sembla d'açi de valència i em sembla interessant que gent de fora de valència escriga en valencià. Un altre llibre que més que interessant m'ha cridat l'atenció ha sigut el de L'almanagat amb un nom un tant peculiar. També El Bru i la Blanca m'agrada que des de ben xicotets ensenyen a saber equivocar-se i també que el mateix libre tinga jocs al interior. I per últim, Coolman i jo. Tots a cobert  que sembla molt divertit.


Els recursos que utilitza Dani Miquel per explicar el conte són: primer una caixa buida, que després resultarà que és una caixa de música amb un cartò i també s'ajuda del públic.

Entrevista amb Teresa Colomer

Allò que trobe més significatiu sobre la LIJ: Primer, trobe interessant aquestes paraules de Teresa: "es la de abrir la puerta al imaginario humano configurado por la literatura. Me refiero al inmenso repertorio de imágenes, símbolos y mitos que los humanos utilizamos como fórmulas tipificadas de entender el mundo y las relaciones con las demás personas." Segon, també m'han agradat aquestes paraules: "La literatura infantil es un producto artístico, como lo son la literatura y el arte en general. Los criterios que permiten decir si un libro o una ilustración son buenos sirven igualmente para los libros infantiles y juveniles, aunque habrá que añadir la consideración de si tienen en cuenta la experiencia de vida y de lectura de los niños. El criterio se forma fundamentalmente por comparación. ¿Cómo sabemos que un vino, un beso, un cuadro son buenos? Básicamente por comparación con nuestra experiencia en ello." I finalment, m'ha sorprès la resposta a aquesta pregunta: "¿Cuál es tu libro infantil o juvenil favorito?" que Teresa a contestat així: "¡Esa es una pregunta imposible! Podría dar largas listas, ya que los libros se cargan de experiencia personal: los libros que fueron parte de mi infancia, los que disfruté con mis hijos o con mis alumnos, los que corresponden a una u otra edad, los que tienen ilustraciones deslumbrantes, los que te regalan un personaje inolvidable, los que te hicieron emocionarte, reír, contener el aliento, vivir en otros tiempos y lugares… en definitiva, todos esos que quisieras inmediatamente que todo el mundo hubiera podido leer…" Una entrevista molt interessant, que us la recomane a tots.

Clàssics juvenils.

Exemple de clàssic juvenil: “Aigües del Wainganga, m’ha rebutjat la bandada dels homes. Jo no els vaig fer cap mal, però em tenien por. Què ho fa? Bandada de llops, vosaltres tampoc no em volíeu. La jungla se’m tanca i se’m tanquen les portes del poble. Què ho fa? Com vola Mang, entremig d’ocells i feres, així volo jo, entremig del poble i la junga. Què ho fa? L’una cosa i l’altra lluiten dintre meu, com lluiten les serps a la primavera. Em surt aigua dels ulls, però ric mentre em baixa per les galtes. Què ho fa? Hi ha dos Mowglis en mi, però tinc la pell Shere Khan estesa sota els peus. Tota la jungla sap que he mort Shere Khan. Mireu bé, llops, mireu bé! Ahae! Tinc el cor oprimit de tantes coses que no entenc.” “Cant de Mowgli”. Rudyard Kipling; El llibre de la jungla Per últim, Una obra és un clàssic perquè transcendeix el temps, sempre va ser, és i serà llegida i estudiada per molts; succeeix per exemple amb Cervantes, ja que tots dos els seguim llegint i estudiant. El clàssics impresindibles per a mi són: Tirant lo Blanc entre altres.

Llegenda de la Beata josefa Naval

 Abans de llegir la meua llegenda, el companys van a fer-la saber per tota la classe.
Primer Alexandre amb la seua llegenda anomenada:  Doloretes la del raval. A continuació Laura Lluch diu la seua anomenada: Llet de Chufa, amb l'origen del nom de la horchata. Ara la meua llegenda:
Curació sobtada

El cas va ser a Algemesí (València), el dia 3 de juliol de 1935. tenim a la vista tres certificats mèdics.
"Josefa Girbés Castell, casada, de 46 anys d'edat, natural d'Algemesí amb domicili en el carrer de Campoamor (...) patia des de fa cinc anys i mitjà enterocolitis ulcere-membranosa crònica (...) Quantes medicacions van ser prescrites, lluny de millorar-li, van accentuar el mal, per la qual cosa en l'últim semestre es va abandonar tota medicació i es va reduir l'aliment a petites preses d'aigua d'arròs"
Perduda tota esperança humana de curació, va acudir la malalta amb grandíssima fe i confiança a la Serva de Déu, Josefa Naval Girbés. Va començar amb la seua família la Novena, prometent fer-la tres vegades seguides i anar l'últim dia a sentir Missa a la Parròquia i combregar en acció de gràcies.
La Novena tocava a la seua fi, el mal seguia el seu curs. El dia 2 de juliol es va agreujar tant la malalta que, per indicació del metge, se li van administrar els Últims Sagraments. Arriba el dia 3, últim de la Novena; passa el dia en període agònic; tots desconfien ja de la curació, tots, menys la malalta, que diu en un moment de lucidesa: "Encara no han donat la dotze de la nit".
Efectivament, Déu va premiar la seua grandíssima confiança. En donar les dotze, la malalta agonizante se sent sobtadament guarida; demana la roba per a alçar-se, i la filla, que està en la capçalera del llit, veient-la agonitzar, creu que la seua mare, per la il·lusió que tenia de guarir, li demana la roba en el deliri de l'agonia. Ho diu així al seu pare que estava allí; aquest s'acosta, i la malalta els diu als dos: "No ho creeu, però estic guarida i vaig a alçar-me".

 Han transcorregut més de quinze anys, i la que va rebre sobtadament la curació, segueix completament bé, i plena d'agraïment declara el que s'ha dit per a glòria de Déu i de la seua Serva Josefa Naval Girbés.

Contada per la mare d'un amic d'Algemesí.

Symbaloo

Hem fet el nostre propi Symbaloo amb aquelles aplicacions que utilitzem mes aviat.

https://www.symbaloo.com/mix/blai

Valoració dels Videolits-2

El primer videolit de hui és de Raquel SAez, Marta Gimeno i Carlota Valero, amb el llibre: Llegendes valencianes de Victor Labrado. Amb molta originalitat, amb una  falta d'ortografía i amb molt interés i molt bona interpretació per les alumnes.

El segon videolit de Ricardo, Cristina Montilla, Alexenadre, Patricia Juan i Carla Gregori amb el llibre El llibre de les meravelles de Vicent Andrés Estellés. Molt original llegint el poemes en veu alta a classe, molt interessant, sense faltes d'ortografia i amb bona interpretació.

El tercer videolit és el de Miguel Torres, Borja Bernardo i Jorge Pelegrin. Dins del mirall de Pep Molist. Bona originalita, sense faltes d'ortografia i una interpretació adecuada.

El quart serà el de Eva Muñoz, amb el llibre El poema de la rosa als llavis de Joan Salvat, molta originalitat, amb molt interés i bona interpretació sense faltes d'ortografia. 
 

REVISTA GARGOTS

Uns alumnes estudiants de filologia ens realitzen una xarrada sobre una revista que ells realitzen anomenada Gargots. Axí deixe el link de la pàgina web: http://gargotsrevistaliteraria.blogspot.com.es
 Ens lligen diferents textos, el primer de Joan Fuster, i altres textos de la revista Gargots. Ens han presentat totes les portades dels diferents números de la revista, cada revista ens parle d'un autor diferent, i les  revistes tenen com a portada una imatge relacionada amb l'autor seleccionat. Ens llegeixen un text realitzat a partir d'una il·lustración. Ens realitzen una antologia del diccionari literari innecessari amb un to còmic, molt divertit.  Per acabar, ens contesten als dubtes que tenim sobre la revista.       

Valoració dels Videolits

En aquesta classe anem a valorar els diferents videolits que els companys han realitzat.

El primer videolit és el de Toni i el meu, La ràbia que em fas de Juli Disla, els companyers el valoraràn. Al final pujaré el nostre videolit

El segon és de Laura Lluch, Silvia Sanz i Carolina, un llibre també de Juli Disla, anomenat A poqueta nit. 
Amb prou interés, molta originalitat, realista, sense faltes d'ortografia i bona presentació, montatge i música.

El tercer és de Jaime, Andrea Rodilla i Andrea Pérez, amb el llibre m'èsperaràs?  de Carles Alberola. Original, bona presentació, bon montatge, música, realista.

El quart videolit és el de Agueda, Mª Carmen, Mireia i Cristina, amb el llibre Pell de pruna de Joan Olivares, amb alguna falta d'ortografia, però original, amb bon montatge, bona presentació i bona música.

El quint es de Artuo, Eva Meneses, Laura Enguich i Carmen Saez, amb el llibre Llegendes del Sur de Joan Borja. Molt original, amb molt interés, molt bon montatge, bona presentació i bona música. Molt interessant. M'ha agradat, amb ninotets molt graciosos.    

El proper dia més companys presentaràn els seus videolits.

Ressenya

La ressenya serà del llibre La ràbia que em fas de Juli Disla, una xica d'Aldaya que amb aquest llibre a aconseguit el  XXXVI premi de teatre ciutat d'Alcoi.

El llibre tracta d'uns companys d'una empresa els qual estàn de sopar junts, durant el sopar aprofiten per anar al lavabo on compartiràn moltes coses com decisions, confessiones, inseguretats, angoixes, fantasies i moltes coses més. Exactament són cinc personatges, tres xics i dues xiques. (Ramon, Samuel, Víctor, Eva i Maria)

Breument, a Ramon no li cau molt bé Victor, i samuel és com un treballador exemplar. Víctor es el jefe de Ramon i Samuel. Maria i Eva són altres treballadores. Samuel te relacions  amb Eva.

Per últim, dir que m'ha agradat molt, em resulta molt interessant i divertit, el qual recomanaria a persones adultes sobretot ja que tracten  temes d'adults, incluint de sexe, sense pedre cap detall.

A continuació, a classe el meu company Toni Corachan i jo que som els que hem llegit el llibre, els hem explicat a tota la classe de que tractava el llibre, més o menys el que jo he explicat abans.
I ningú ha fet cap pregunta sobre el llibre, a tots els ha paregut interessant i han volgut saber com es deia per apuntar-lo al seu blog.

QÜESTIONS SOBRE LA LECTURA

1.    Què es pot aconseguir llegint?
La lectura ens forma, ens deforma i ens transforma.Llegint podem aconseguir moltes coses, com per exemple: quan ens sentim sols la lectura ens pot ajudar a disminuir aquesta solitud i entretenir-nos. Podem aprendre moltíssimes coses i també fer-nos sentir. Podem experimentar sentiments i sensacions, augmentar el nostre vocabulari, etc.

2.    Com es pot practicar la bona lectura? 
S’experimenta una bona lectura quan llegim el que realment ens agrada, ens fa pensar y ens fa reflexionar. Així mateix, aquesta lectura ens ha de provocar reaccions i sentiments.

3.    Com podem saber quin és el llibre adequat per a cada edat?
Considere que no hi ha llibres específics per a cada edat però sí que ens trobem amb recomanacions. Cada nen és un món i cadascun pot estar capacitat per llegir una genero diferent. Els nens també poden llegir llibres d’adults encara que para ells sigui preferibles uns altres. Hem d’ensenyar-los als nens els diferents gèneres narratius perquè ells els coneguin i triïn el que més els agrada.

4.    En què es diferencia i en què coincideix la literatura infantil, juvenil i d’adults?

 La literatura infantil, juvenil i d’adults poden ser iguals, és a dir en els tres es poden         donar tot tipus de gèneres, potser, excloent el gènere eròtic. Una diferència seria el vocabulari, la forma d’expressar-se, per als nens el vocabulari ha de ser més simple i senzill.

5.    Quina peculiaritat té el lector infantil?
Els nens han de saber llegir diferents gèneres narratius, per a això, els docents hem de conèixer els gustos dels nostres alumnes i oferir-los una gran varietat de llibres. Des de petitons han d’acostumar-se a llegir llibres diferents gèneres.

6.    Què els agrada més llegir als xiquets?
El que més li agrada llegir als nens són els llibres de fantasia, amb aquest tipus de llibres els nens imaginen i desenvolupen la seva creativitat.

7.    La literatura infantil ha de tenir com a finalitat educar i ensenyar els xiquets?
No necessàriament, ja que la finalitat també pot ser divertir-se.

8.    Quina és la característica més important de la literatura infantil?
La característica més important crec que és transmetre, tant valors com a coneixements. Una altra característica molt important és la qualitat, que ens emocioni i ens arribi el que s’està llegint.

9.    S’ha d’evitar la violència i la sang en els contes de xiquets?
Considere que no és necessari evitar la violència i la sang en els contes infantils. Ells han de saber el que existeix i es poden trobar en la societat actual. Així mateix, penso que aquesta violència ha de presentar-se de manera més suavitzada ja que se segueix tractant en nens i de contes infantils.

10. Què entenem per animació lectora i quina és la manera més efectiva de posar-la en pràctica?
S’ha d’evitar en certa manera, però, si es mostra, haurà de ser per transmetre uns valors i per a que sàpiguen que s’han de cuidar les coses bones de la vida perquè també hi ha de dolentes. 

Valoració dels trailers

Per valorar els tràilers dels compayns seguirem aquestes característiques: bona coherència, un valencià correcte, originalitat i altres coses.

El primer video és el meu, el qual no vaig a valorar, ja ho faran els companys.

A continuació anem a comentar el vídeo de Jaime García que és titula Versos al sol d'Empar de la nuza, el qual te molt de sentit, amb un valencià correcte i molt, molt original. Molt divertit.

El tercer tràiler és el de Laura Lluch amb el llibre A la meua no m'agraden els llibres de Joan Portell, bon valencià i bona coherència.

Després Andrea Pérez, Les dotze probes d'Astèrix de Goscinny i Uderzo, amb bona coherència i amb un valencià correcte.

El quint llibre de Borja Bernardo és titula Elvis Riboldi de Bono Bidari, amb originalitat en la música, no interactua la persona i amb un valencià correcte.

Ara, Miguel Torres amb el llibre Em venc el millor amic de Care Santos amb dues faltes d'ortografia, però originalitat respecte als altres companys, amb molt de text i música.

A continuació, Jorge Pelegrín amb el llibre: La volta al món en 25 cançons de Toni Gimenez, el qual no ha fet un tràiler sinó una ressenya del llibre, comentant de que tracta  el llibre, qui és l'autor i coses del llibre, explicant-ho tot, amb una falta: pluja. Molta originalitat cantant una de les cançons.

Ana mompó amb el llibre: L'Artur i la Clementia d'Adela Turin, amb el text poc llegible i la música molt forta per a un tràiler però amb bona coherència i amb originalitat.

Després Eva Muñoz amb Contes per a un món millor d'Enric larreula, comença amb moltes imatges d'internet. Les lletres no és veuen fàcilment, però amb coherència i amb un valencià correcte.

Ara, Marta Gimeno, Marina. Cavall de mar d'Olga Xirinacs amb un paissatge molt d'estiu, és conta una poema. Amb un valencià correcte i bona coherència. Molt original amb imatges espectaculars.

Carlota Valero, Circus d'Eduardo Costa amb imatges en blanc i negre, Carlota narra la història del llibre.

Lorena Tatay amb el llibre: Imma i Emma de Teresa Durán original, amb un valencià correcte i molta coherència.

Nieves Andreu El concertista d'ocells de Josep Francesc sense pràcticament text, a sols imatges i música.

Andre Genoll, amb el llibre La tomba i altres contes d'horror de Guy de Maupassant molt original, amb coherència clara i sense faltes d'ortografia. Bones imatges de terror.

El de Raquel Sáez és titula: L'estrany cas de la màquina de llibres de Geronimo Stilton original, amb un valencià correcte i molta coherència.

Javi Pérez Bestiolari de la Clara de Miquel original, amb bona coherència i un valencià correcte.

Agueda Gimeno amb el llibre: Poemes dels quatre estacions de Maria Beneyto amb moltes imatges contant els poemes, original i amb un valencià correcte.

L'últim del dia d'hui, de Mireia Cabreara amb el llibre dels Bruixes que no ha funcionat el soroll. El próxim dia el vorem.

Presentació

A la primera classe amb Pilar García ens hem presentat, dient els nostres noms, d'on sóm i quin es el llibre que ens hem llegit, i si parlem valencià o castellà amb el nostre voltant. Em diuen Blai García tinc 22 anys, m'agrada tocar la guitarra, jugar a padel, fútbol i fer surf, sóc d'Alaquas i parle Valencià a casa i amb els meus amics, el llibre que he llegit es la Princesa Totpamí de Carles Cano. Autor preferit, no tinc cap però m'agrada  Isabel Clara-Simó entre altres. La meua pel·licula preferida podría ser El senyor dels anells, a més a més m'agrada molt vore series com: Arrow, Flash, Prision Break, Game of Thrones, etc.

Así deixe el tràiler del llibre: La princesa Totpamí:

 

Ens han presentat una pàgina web:  http://rebostdigital.wikispaces.com/ on podrem triar el/s llibre/s de lectura d'aquest quatrimestre.

 

 A continuació, anem contestar unes preguntes de Pilar García:

1. Acostumes a llegir premsa periòdica? Amb quina freqüència? Quins diaris o revistes, en quin suport i per què? 

-Molt poc, de vegades la pàgina www.golsmedia.com per vore notícies de fútbol ja que jo sóc jugador i puc aparèixer.

2. Amb quina freqüència acostumes a llegir llibres? Quin és el darrer llibre que has llegit?

- Els llibres que he llegit ultimament han sigut obligatoris, i l'últim: La princesa Totpamí. Però no acostume a llegir molt.

3. Quin gènere (o gèneres) literari t’interessa més: narrativa en general, narrativa de gènere (v.g. ciència-ficció, aventures, terror...), poesia, teatre, assaig, història, divulgació científica...? Per què?

-Narrativa, còmic o  teatre perquè em semblen més interessants.

4. Quina és la lectura (o lectures) de la qual guardes millor record? Per què?

-Millor records, dels llibres Dones de Isabel Clara-Simó i Les Cendres del Cavaller de Silvestre Villaplana perquè són els únics que he pogut acabar i m'han agradat. 

5. Quin és el teu autor preferit (o preferits)? Per què?

-Pense que no en tinc cap. Els abançs mencionats.

6. Quin tipus d’escrits redactes amb major freqüència: cartes, articles, notes de lectura...?

-Notes, amb l'aplicació whatsapp  per comunicar-me amb la família, amics, etc.

7. A quin tipus de lector van preferentment dirigits els teus escrits?

-Als amics, i tothom  que estiga interessat. 

8. Realitzes esborranys, esquemes o plans de text, abans de redactar un escrit? Descriu, de la manera més detallada possible, quin és el procés de redacció que segueixes.

-Abans no, però ultimament abans d'escriure apunte en un paper les idees claus, o aquelles coses que vull parlar i comentar i a continuació començe a escriure ordenant anteriorment aquelles idees de la manera que vull dir-ho.

9. Durant el procés de redacció, consultes diccionaris, llibres de gramàtica, manuals o qualsevol altre tipus de verificadors gramaticals? En cas afirmatiu, quins?

-sí, quant tinc dubtes consulte diccionaris o la pàgina web apertium de la universitat d'Alacant.

10. Quan ja els tens redactats, revises els teus escrits? En cas afirmatiu, de quina manera?

-sí, el torne a llegir per vore si tinc alguna falta. 

11. Afegeix qualsevol tipus d’informació relativa als teus hàbits de lectura i escriptura que consideres oportuna i no hages comentat en les respostes anteriors. 

-No tinc molt d'hàbit de lectura, cosa que m'agradaria cambiar i llegir un poc més.